PDA

Ver la versión completa : La ciudad de los cerdos que se levanta en un espacio protegido (Agramunt, Lleida)



Ecomobisostrans
09-ago-2014, 16:57
(traducción abajo)

La ciutat dels porcs que s’aixeca en un espai protegit

Les granges d’Agramunt poden acollir 21.600 porcs i són en un paratge de valor ecològic
CRISTIAN SEGURA Agramunt | ARA 08/08/2014 00:00

UN PARATGE AMB GRANGES Les explotacions formen un dels nuclis porcins més grans de Catalunya.
Des de la capella Canosa, un temple semiabandonat del segle XIX construït dalt d’un turó, s’observa una naturalesa sense éssers humans, dominada pel cant dels ocells i el brunzir de la vegetació. Aquest paisatge de la Noguera està creuat per una pista forestal de 12 quilòmetres que connecta Agramunt i el petit poble d’Oliola. Forma part de la zona especial de protecció per a les aus (ZEPA) Bellmunt-Almenara, de la xarxa mediambiental Natura 2000 de la Unió Europea. És un terreny que acull espècies d’alt valor biològic, en especial l’àliga cuabarrada. Malgrat aquesta singularitat, des de la capella Canosa s’identifiquen tres nuclis de 24 naus industrials noves de trinca. Formen un triangle que recorda les urbanitzacions de cases aparellades dels afores de Barcelona: és el nucli porcí més gran de Catalunya.
Les tres granges que hi ha en aquest espai, separades per uns 500 metres l’una de l’altra, sumades tenen capacitat legal per a 21.600 porcs, tot i que aquest 2014 l’empresa titular, Terragrisa, ha sol·licitat una nova ampliació de 700 caps de bestiar. Disseminades aquí i allà es poden veure també altres granges, poques, més petites i envellides pel pas dels anys. Com pot ser que un nou centre industrial, amb un potencial de contaminació de purins tan gran, s’aixequi en un espai natural protegit? És una obra administrativa al límit del fora de joc.
Les granges estan actualment arrendades per Terragrisa, l’empresa del grup Tarradellas que aporta un 50% de la carn utilitzada en els seus embotits i pizzes. Tot va començar el 2006, quan Harinera Roca, empresa de la família Roca, propietària de la multinacional de tractament de residus Ros Roca, va iniciar els tràmits per a la construcció d’una granja de cria en uns terrenys de la seva propietat, al Bosc del Siscar. El Bosc del Siscar, la zona on s’han construït la granja, va ser centre d’una polèmica fa quinze anys quan milers de veïns de la Noguera i la Segarra es van mobilitzar per aturar el projecte de Ros Roca d’instal·lar-hi un abocador de residus.
Vistiplau a les granges
Les autoritzacions per a la construcció de la granja van ser atorgades entre el 2007 i el 2008, i res es va saber del projecte fins que el 2009, poc després de la designació d’aquesta àrea com a ZEPA, Harinera Roca va sol·licitar permís per convertir la granja de cria a engreix. La llicència per ser granja d’engreix va ser concedida, però l’explotació es va mantenir inactiva. Els Roca van demanar el 2012 a través de la seva divisió agrària, Casanosa, una autorització d’ampliació de la granja i la sol·licitud de creació de dues noves granges. L’oficina del departament d’Agricultura de Lleida va plantejar dubtes sobre la concessió de la llicència d’explotació perquè considerava que s’havia de presentar la sol·licitud com a granja única. Si fos considerada granja única, incompliria els límits permesos de caps de bestiar. Per a granges de porcs d’entre 20 i 100 quilos, el límit són 9.600 animals.
Finalment, la Ponència Ambiental del Govern i l’oficina de Qualitat Ambiental del departament de Territori i Sostenibilitat van donar el vistiplau a les tres granges avaluant que són instal·lacions separades a la distància requerida per ser entitats diferents. També van considerar que el seu impacte en la fauna “és marginal” i l’efecte en la massa forestal es pot compensar amb mesures correctores. En la resolució definitiva del juny del 2012, el departament d’Agricultura concedia que, amb les mesures correctores, el projecte no presentava cap inconvenient. Consultada per l’ARA, una portaveu del departament d’Agricultura destaca que no hi ha hagut posicions enfrontades entre oficines de la Generalitat sinó que es tracta d’informes que difereixen en moments processals diferents.
En l’ampliació sol·licitada aquest 2014, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) a Lleida, pertanyent al departament de Territori i Sostenibilitat, va confirmar nous inconvenients: s’han detectat diferències respecte als plans inicials de construcció, no s’han aplicat totes les mesures protectores de l’espai natural i s’han malmès 805 metres quadrats de bosc protegit per a la nidificació d’aus.
Mesures mediambientals
Casanosa va assumir mesures mediambientals extraordinàries, com convertir quatre hectàrees de conreu en sòl erm, facilitar el creixement de la població de conills per a les aus de presa, col·locar caixes de nius i preveure mesures antiincendis, entre d’altres. Casanosa va rebre, entre el 2010 i el 2011, 26.119 euros en subvencions per a la conservació de propietats forestals. A l’empresa també se li impedia establir línies elèctriques elevades. Un altre dels punts sensibles de la declaració d’impacte ambiental és que el municipi de Coscó és a només un quilòmetre d’una de les granges. Per llei, aquest tipus d’explotacions agràries han d’estar com a mínim a un quilòmetre de distància dels centres urbans. El subministrament d’aigua prové del canal Segarra-Garrigues i una resolució del departament d’Agricultura del 2013 concedia el bombejament d’aquesta aigua a les granges de Tarradellas amb línies aèries provisionals i subterrànies d’electricitat. En un dels nuclis hi arriba una línia elèctrica del canal Segarra-Garrigues. El sistema de transport d’aigua a les explotacions és un sofisticat sistema de canalització subterrània recentment instal·lat. La canalització del Segarra-Garrigues acaba en un edifici central instal·lat entre les tres granges de porcs.
L’avaluació d’impacte ambiental del departament de Territori i Sostenibilitat del 2012 va consultar l’organització ecologista Ipcena com a “possible institució afectada”. Ipcena apunta a l’informe que un dels principals riscos és que la presència de les granges pot facilitar la introducció de fauna no autòctona. El portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez, confirma que han presentat al·legacions al projecte perquè consideren que és irregular construir en un territori protegit per la Xarxa Natura 2000. Segons el resultat de les al·legacions, Ipcena estudia denunciar el projecte davant la justícia. Portaveus del departament d’Agricultura asseguren que “l’existència d’una ZEPA no impedeix en cap cas la instal·lació de granges porcines”.
Miquelina Saborit, portaveu de Tarradellas, explica que l’empresa està de lloguer i que la propietària de les granges és la filial de la família Roca, tot i que, en els documents actuals de la Generalitat, qui consta com a titular és Terragrisa, subsidiària de Tarradellas. Saborit parla “d’una única granja, separada en tres nuclis”, i assegura que l’ocupació actual és del 90%. El departament d’Agricultura, en canvi, insisteix que no és un nucli de porcs perquè “cada explotació té la seva tanca perimetral i és independent l’una de l’altra”.
Des de la pista forestal no es detecta la presència de porcs ni tampoc hi ha circulació de camions de transport. De tant en tant se sent una truja, però les naus estan aïllades de les zones de pas i hi predomina el silenci. Saborit assegura que l’objectiu és fer el possible per protegir l’entorn i alhora mantenir una plantilla de 1.500 treballadors.
L’exconseller Francesc Xavier Marimon, com a assessor del projecte
Les granges han comptat amb un suport de primer nivell per fer-se realitat: Francesc Xavier Marimon, exconseller d’Agricultura entre el 1992 i el 1999. Marimon, militant i exdirigent de CDC, explica que treballa com a assessor per a Casanosa, la divisió agrària de la família Roca. El portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez, diu que Marimon ha conduït les negociacions per agilitzar la tramitació d’autoritzacions per a la granja d’Oliola. L’exconseller apunta que s’ha limitat a fer d’assessor i que les persones que han dirigit el projecte són Salvador Roca i el president de Tarradellas, Josep Tarradellas.

http://elblocdelvictor.blogspot.com.es/2014/08/la-ciutat-dels-porcs-que-saixeca-en-un.html

Traducción:

La ciudad de los cerdos que se levanta en un espacio protegido

Las granjas de Agramunt pueden acoger 21.600 cerdos y son en un paraje de valor ecológico
CRISTIAN SEGURA Agramunt | AHORA 08/08/2014 12:00

UN PARAJE CON GRANJAS Las explotaciones forman uno de los núcleos porcinos más grandes de Cataluña.
Desde la capilla Canosa, un templo semiabandonado del siglo XIX construido sobre una colina, se observa una naturaleza sin seres humanos, dominada por el canto de los pájaros y el zumbido de la vegetación. Este paisaje de la Noguera está cruzado por una pista forestal de 12 kilómetros que conecta Agramunt y el pequeño pueblo de Oliola. Forma parte de la zona especial de protección para las aves (ZEPA) Bellmunt-Almenara, de la red medioambiental Natura 2000 de la Unión Europea. Es un terreno que acoge especies de alto valor biológico, en especial el águila perdicera. A pesar de esta singularidad, desde la capilla Canosa identifican tres núcleos de 24 naves industriales nuevas de trinca. Forman un triángulo que recuerda las urbanizaciones de casas pareadas de las afueras de Barcelona: es el núcleo porcino más grande de Cataluña.
Las tres granjas que hay en este espacio, separadas por unos 500 metros la una de la otra, sumadas tienen capacidad legal para 21.600 cerdos, aunque este 2014 la empresa titular, Terragrisa, ha solicitado una nueva ampliación de 700 cabezas de ganado. Diseminadas aquí y allá se pueden ver también otras granjas, pocas, más pequeñas y envejecidas por el paso de los años. Cómo puede ser que un nuevo centro industrial, con un potencial de contaminación de purines tan grande, se levante en un espacio natural protegido? Es una obra administrativa al límite del fuera de juego.
Las granjas están actualmente arrendadas por Terragrisa, la empresa del grupo Tarradellas que aporta un 50% de la carne utilizada en sus embutidos y pizzas. Todo comenzó en 2006, cuando Harinera Roca, empresa de la familia Roca, propietaria de la multinacional de tratamiento de residuos Ros Roca, inició los trámites para la construcción de una granja de cría en unos terrenos de su propiedad, el Bosque del Siscar. El Bosque del Siscar, la zona donde se han construido la granja, fue centro de una polémica hace quince años cuando miles de vecinos de la Noguera y la Segarra se movilizaron para detener el proyecto de Ros Roca de instalar -hay un vertedero de residuos.
Visto bueno a las granjas
Las autorizaciones para la construcción de la granja fueron otorgadas entre 2007 y 2008, y nada se supo del proyecto hasta que en 2009, poco después de la designación de esta área como ZEPA, Harinera Roca solicitó permiso para convertir la granja de cría en engorde. La licencia para ser granja de engorde fue concedida, pero la explotación se mantuvo inactiva. Los Roca pidieron en 2012 a través de su división agraria, Casanosa, una autorización de ampliación de la granja y la solicitud de creación de dos nuevas granjas. La oficina del departamento de Agricultura de Lleida planteó dudas sobre la concesión de la licencia de explotación porque consideraba que se había de presentar la solicitud como granja única. Si fuera considerada granja única, incumpliría los límites permitidos de cabezas de ganado. Para granjas de cerdos de entre 20 y 100 kilos, el límite son 9.600 animales.
Finalmente, la Ponencia Ambiental del Gobierno y la oficina de Calidad Ambiental del departamento de Territorio y Sostenibilidad dieron el visto bueno a las tres granjas evaluando que son instalaciones separadas a la distancia requerida para ser entidades diferentes. También consideraron que su impacto en la fauna "es marginal" y el efecto en la masa forestal se puede compensar con medidas correctoras. En la resolución definitiva del junio del 2012, el departamento de Agricultura concedía que, con las medidas correctoras, el proyecto no presentaba ningún inconveniente. Consultada por el ARA, una portavoz del departamento de Agricultura destaca que no ha habido posiciones enfrentadas entre oficinas de la Generalidad sino que se trata de informes que difieren en momentos procesales diferentes.
En la ampliación solicitada este 2014, la Oficina de Gestión Ambiental Unificada (OGAU) en Lleida, perteneciente al departamento de Territorio y Sostenibilidad, confirmó nuevos inconvenientes: se han detectado diferencias respecto a los planes iniciales de construcción, no se han aplicado todas las medidas protectoras del espacio natural y se han dañado 805 metros cuadrados de bosque protegido para la nidificación de aves.
Medidas medioambientales
Casanosa asumió medidas medioambientales extraordinarias, cómo convertir cuatro hectáreas de cultivo en suelo yermo, facilitar el crecimiento de la población de conejos para las aves de presa, colocar cajas de nidos y prever medidas antiincendios, entre otros. Casanosa recibió, entre 2010 y 2011, 26.119 euros en subvenciones para la conservación de propiedades forestales. En la empresa también se le impedía establecer líneas eléctricas elevadas. Otro de los puntos sensibles de la declaración de impacto ambiental es que el municipio de Coscó es sólo un kilómetro de una de las granjas. Por ley, este tipo de explotaciones agrarias deben estar al menos a un kilómetro de distancia de los centros urbanos. El suministro de agua proviene del canal Segarra-Garrigues y una resolución del departamento de Agricultura de 2013 concedía el bombeo de esta agua a las granjas de Tarradellas con líneas aéreas provisionales y subterráneas de electricidad. En uno de los núcleos llega una línea eléctrica del canal Segarra-Garrigues. El sistema de transporte de agua en las explotaciones es un sofisticado sistema de canalización subterránea recientemente instalado. La canalización del Segarra-Garrigues termina en un edificio central instalado entre las tres granjas de cerdos.
La evaluación de impacto ambiental del departamento de Territorio y Sostenibilidad de 2012 consultó la organización ecologista Ipcena como "posible institución afectada". Ipcena apunta en el informe que uno de los principales riesgos es que la presencia de las granjas puede facilitar la introducción de fauna no autóctona. El portavoz de Ipcena, Joan Vázquez, confirma que han presentado alegaciones al proyecto porque consideran que es irregular construir en un territorio protegido por la Red Natura 2000 Según el resultado de las alegaciones, Ipcena estudia denunciar el proyecto ante la justicia. Portavoces del departamento de Agricultura aseguran que "la existencia de una ZEPA no impide en ningún caso la instalación de granjas porcinas".
Miquelina Saborit, portavoz de Tarradellas, explica que la empresa está de alquiler y que la propietaria de las granjas es la filial de la familia Roca, aunque, en los documentos actuales de la Generalitat, quien consta como titular es Terragrisa, subsidiaria de Tarradellas. Saborit habla "de una única granja, separada en tres núcleos", y asegura que la ocupación actual es del 90%. El departamento de Agricultura, en cambio, insiste en que no es un núcleo de cerdos porque "cada explotación tiene su valla perimetral y es independiente la una de la otra".
Desde la pista forestal no se detecta la presencia de cerdos ni tampoco hay circulación de camiones de transporte. De vez en cuando se oye una cerda, pero las naves están aisladas de las zonas de paso y predomina el silencio. Saborit asegura que el objetivo es hacer lo posible para proteger el entorno y al mismo tiempo mantener una plantilla de 1.500 trabajadores.
El exconseller Francesc Xavier Marimon, como asesor del proyecto
Las granjas han contado con un apoyo de primer nivel para hacerse realidad: Francisco Javier Marimon, ex consejero de Agricultura entre 1992 y 1999 Marimon, militante y ex dirigente de CDC, explica que trabaja como asesor para Casanosa, la división agraria de la familia Roca. El portavoz de Ipcena, Joan Vázquez, dice que Marimon ha conducido las negociaciones para agilizar la tramitación de autorizaciones para la granja de Oliola. El ex consejero apunta que se ha limitado a hacer de asesor y que las personas que han dirigido el proyecto son Salvador Roca y el presidente de Tarradellas, Josep Tarradellas.